Este sitio web utiliza cookies para aportar una mejor experiencia de navegación y un servicio más personalizado. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Puedes obtener más información consultando nuestra política de cookies. Aceptar

EL SECTOR IMMOBILIARI RECLAMA QUE NO S’OBLIGUI ALS PROPIETARIS A ACCEPTAR UN LLOGUER SOCIAL SENSE CAP COMPENSACIÓ ECONÒMICA

Publicado el 08-12-2021

EL SECTOR IMMOBILIARI RECLAMA QUE NO S’OBLIGUI ALS PROPIETARIS A ACCEPTAR UN LLOGUER SOCIAL SENSE CAP COMPENSACIÓ ECONÒMICA

També es reclama que es reconsideri la definició del concepte «gran tenidor» així com l’obligació als propietaris d’oferir i facilitar un lloguer social a les persones que han ocupat una propietat privada de forma il·legítima

BARCELONA, 8 de novembre de 2021.- La tramitació parlamentària de la Proposició de Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional es troba en la fase de possible incorporació en el text normatiu per part de la comissió parlamentària de les esmenes que cada grup parlamentari ha proposat.

Els col·lectius professionals i associacions representants del sector immobiliari, valorem positivament que un del grups parlamentaris, que es troba dins dels que han proposat aquesta llei, hagi presentat una esmena en què es contempla una compensació econòmica per aquells propietaris que es vegin obligats a acceptar un lloguer social. Malgrat tot,  ho veiem insuficient. Com venim constatant i hem advertit, totes aquestes mesures provoquen la reducció de l’oferta de lloguer d’habitatges, i a més, desincentiven el manteniment i la rehabilitació física i energètica dels immobles.

La situació de vulnerabilitat d’una família no és atribuïble al propietari de l’habitatge de lloguer, i per tant, correspon a l’Administració Pública facilitar i garantir a tota la població el dret a l’accés a les necessitats bàsiques, que inclou el dret a l’habitatge.

Davant la manca d’un parc d’habitatges públics que permetin atendre les necessitats urgents de les famílies en situació d’emergència residencial, la solució immediata és la concertació amb el sector privat, que permeti l’aplicació d’un lloguer social. El que en cap cas pot ser acceptable, i no existeix cap precedent en tot Europa, és el que es preveu en la proposta inicial d’aquesta Llei: que sigui el propietari qui hagi d’assumir a càrrec seu i de forma obligatòria una renda de lloguer social, que en la majoria de casos està entre els 30 i 80 euros al mes.

Cal recordar que a la legislació estatal, en la disposició addicional segona del “Real Decreto-ley 37/2020, de 22 de diciembre, de medidas urgentes para hacer frente a las situaciones de vulnerabilidad social y económica en el ámbito de la vivienda y en materia de transportes”, s’ha previst per als casos de suspensió dels desnonaments una compensació econòmica per al propietari, que cobreixi el diferencial entre la renda que abona l’arrendatari en concepte de lloguer social i el preu del lloguer que li correspon a aquell habitatge segons l’índex de referència.

Sorprèn que els grups polítics que van aprovar aquesta normativa al Congreso de los Diputados, no defensin el mateix criteri i posicionament al Parlament de Catalunya.

Per altra part, lamentem que en les esmenes proposades pels grups proposants d’aquesta iniciativa legislativa, no s’hagin tingut compte les al·legacions que les entitats més representatives del sector han formulat en les seves compareixences i en el tràmit d’audiència, que el sector va plantejar i considera apropiades per atendre les necessitats de població vulnerable, defensar el dret universal a l’accés a l’habitatge i alhora el dret a la propietat privada en la seva funció social.

L’obligació imposada als propietaris de mantenir un lloguer social hauria de ser una situació excepcional i provisional. I a la proposició de llei que s’està tramitant es manté a llarg termini, ja que es preveuen uns períodes de vigència que poden arribar a  ser 10 o 14 anys, segons si l’arrendador es una persona física o jurídica, amb tots els perjudicis i despeses que li representa al propietari, atès que ni tants sols recupera les despeses de manteniment de l’habitatge.

Tampoc s’ha previst reconsiderar el concepte de gran tenidor, tal i com es va proposar. Una persona amb 10-15 habitatges en propietat no té perquè suportar unes obligacions superiors al que en té 1 o 9. L’obligació de complir amb la funció social de la propietat en els termes de la llei del dret a l’habitatge afecta per igual a tots els propietaris d’un habitatge.

Per últim, és especialment greu la problemàtica que suposa l’ocupació sense consentiment d’un habitatge. La legislació no pot justificar ni emparar, l’ocupació il·legítima d’un habitatge. En la proposició de llei s’obliga a oferir i facilitar un lloguer social a les persones que han ocupat una propietat privada de forma il·legítima. Aquesta situació, a més d’emparar una legalitat, provocarà un creixement encara més exponencial de les ocupacions (recordem que, a Catalunya, la taxa d’ocupacions cada 10.000 habitants es va incrementar un 65,63 % del 2015 al 2019, i va passar de 5,76 a 8,71).